[el Festival]
16:30h
Acció participativa
PLANTACCIÓ | Núria Costa
La cugula és la civada borda, la mala herba que surt entre el blat, i també el nom amb que s’anomenava en alguns entorns rurals, amb una base econòmica agrària, i a les nenes quan naixien. Cugula és nom de dona. En aquest projecte, la cugula sobresurt protagonista d’entre totes les herbes de les ribes. M’inspira la seva resiliència, la seva capacitat d’haver nascut sense haver estat sembrada, i d’haver acampat lliurement, sense permís, trobant escletxes per a esdevenir.
T’han dit mai cugula? Et sents cugula? No saps què es la cugula? Vine i ho compartirem fent una instal·lació site-specific entre tots i totes, una acció cugula.
Núria Costa (Albesa, la Noguera)
Formada en Economia i Belles Arts. El detonant en la seva pràctica artística es produeix quan desfà el camí des de Barcelona i retorna a Albesa, el paisatge que l’ha vist créixer i al qual pertany. Desplega un procés de treball inspirat amb el món vegetal i els sabers de la pagesia. Com una recol·lectora “espigola plantes i històries, posant en valor allò que ha quedat al marge del sistema econòmic”, centrant-se especialment en les dones i les herbes no productives. Actualment, treballa en el projecte #soccugula, on recupera i resignifica el terme “cugula”. El seu treball ha estat seleccionat en la 5a Edició del Concurs Internacional de Curtmetratges Feministes DONA’M CINE 2021, a la III Biennal LARVA de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida i al cicle ESPAI COMÚ de l’Espai Guinovart d’Agramunt. També s’ha presentat en diferents poblacions de Lleida.
17:45h
Espectacles convidats.
Mirada contemporània a la vida del camp i la memòria dels pobles
DE UNA EN UNA | Métrica Bárbara
17:45h Inspirada en el treball manual, D’una en una combina característiques del teatre visual, de la dansa i del teatre d’objecte. A partir de la manipulació de seixanta teules, tres intèrprets dibuixen paisatges visuals i sonors que responen a un pacte de construcció conjunta. En el silenci cru d’un imaginari rural, entre aspror, fragilitat i pes, sorgeix una trobada entre la matèria i la pell.
L’estètica del projecte sorgeix de la fascinació pel paisatge i el treball rural. A través d’un dinamisme col·lectiu intenta mantenir vius els llocs de cansament i s’agafa als sentits propis del treball manual, artesà.
Métrica Bárbara (Itàlia / Barcelona)
és un equip de treball, un contenidor de projectes i processos artístics relacionats amb les arts del moviment. Es mou entre teatre visual, la dansa i el teatre d’objecte. Construït per la coreògrafa Barbara Cappi el 2019, Mètrica bàrbara busca investigar, compartir i delinear un llenguatge performatiu que es troba entre allò clàssic i allò estrany.
L’estil de la seva investigació juga entre els intersticis d’allò bell (que trobem en la idea d’elegància), allò brut (de vegades ens agraden les coses crues) i allò bastard (no sabem molt bé de qui som filles).
Fitxa artística
Direcció: Bárbara Cappi
Amb Barbara Cappi, Goretti Pié, Rosalía Zanón
Tècnic llums: Xavi Moreno
fotografia: Tristán Pérez Martín
Durada: 25 min
ROJOS | Companyia Miquel Barcelona
18:30h. ‘Rojos’ és una peça d’arts escèniques sobre la postguerra espanyola. Una proposta de dansa contemporània que procura endinsar-se en la memòria dels espais singulars on es representa. Les postguerres són fets universals i comuns en la memòria de tots els pobles, territoris i bàndols. I el llenguatge de la dansa permet evocar aquests imaginaris col·lectius.
Rojos és un exercici de recuperació de la memòria tot i que també un altaveu per a la dissidència i un relat artístic sobre aquells temps de silenci. I és, sobretot, una bona oportunitat per escoltar, aprendre, reparar i fer visible.
Miquel Barcelona (Barcelona)
compta amb més de 20 anys d’experiència professional en el món de la dansa i les arts escèniques. Ha col·laborat amb directors i coreògrafs com Carolyn Carlson, Juan Kruz de Garaio Esnaola, Raffaelle Giovanola, Darío Fo, Àlex Rigola, Qars Teatre, Cobosmika Company o Laura Vilar. Actualment està immers en la gira de rojos (en els formats de sala i carrer) i en la creació d’una nova peça.
La companyia de dansa Miquel Barcelona ha format part del projecte Aliansat, el Programa CreaMedia de Barcelona Activa i en destaquen creacions com [kórps] o parrà. Treballen des d’una mirada compromesa amb el sector cultural i la societat entesa com una tensió viva entre els diferents agents que la conformen.
Fitxa artística
Direcció: Miquel Barcelona
Intèrprets i col·laboradors coreogràfics:
Miquel Barcelona, Helena Gispert, Martí Güell i Bea Vergés
Composició musical: Oriol Mula
Acompanyament coreogràfic: Fàtima Campos
Acompanyament vocal: Mariona Castillo
Durada: 25min
Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=eDgrG8ZgH08
19:30h
Concert
MONT CAU | Arnau Obiols
Quart treball discogràfic d’ Arnau Obiols en que continua exprimint el format solo amb la veu i la bateria com a protagonistes. Si Tost era un cant a la muntanya més humana, MONT CAU és un cant a la muntanya física, la part natural i profunda de la muntanya, el cau on refugiar-se d’un món, el dels humans, sovint hostil i descoratjador. Dedicat a la natura, la Mare, és una celebració del fet de viure atents i amb respecte amb l’entorn natural. El repertori, basat en músiques i lletres pròpies, també inclou textos d’autors contemporanis com l’artista Perejaume, el científic ambiental Martí Boada, o el seu pare, l’escriptor Joan Obiols.
Arnau Obiols (la Seu d’Urgell, Pirineu Català)
En els treballs de l’Arnau Obiols, dos móns, el de la música d’arrel i el de l’experimentació musical, s’uneixen en un de sol.
Després d’estudiar magisteri musical a la UB, al Taller de Músics i l’especialitat de bateria jazz a l’Esmuc a Barcelona), rep algunes formacions puntuals a Holanda en l’àmbit de la improvisació i la performance.
Sobretot toca dins del jazz contemporani i la improvisació, i s’especialitza en la revisió des d’un punt de vista contemporani de la tradició musical del territori catalanoparlant i, sobretot, pirinenc.
Arnau Obiols compon i arranja, i ha publicat els discs: Projecte Pirene (2013), Libèrrim (2015) i Tost (2019), l’àlbum Vol.1 sota el pseudònim Butzurada, i ha fet la direcció musical de Ullsclucs coproduït per l’Auditori de Barcelona i la Fira Mediterrània de Manresa.
Primer single del nou disc:: https://www.youtube.com/watch?
11:00h
Xerrada
PAISATGES TOCATS PER L’ART | Rosa Cerarols
Encara existeixen molts prejudicis al voltant de la pràctica artística i cultural al món rural. Més enllà de la convivència entre pros i contres, cal aprofundir en els valors de la mirada vers el territori així com en la importància de disposar de relats culturals situats. “Paisatges tocats per l’art” aporta una reflexió al voltant de la geocreativitat en entorns rurals per establir interseccions fructíferes entre els llocs i el seu potencial creatiu.
Rosa Cerarols (Calders)
Doctora en Geografia (2008) i Màster en Antropologia Audiovisual (2006). Imparteix docència en el Grau d’Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Els seus temes de recerca giren entorn de la geografia cultural i de gènere, i també investiga el paper de la geografia en la seva intersecció entre creació cultural i paisatge. Es membre fundadora del projecte multidisciplinari Konvent, de creació artística i foment del territori.
Ha publicat diversos llibres, capítols i articles com ‘Geografies de l’exòtica´, ´paisaje, cine y género´, ‘Paisaje y emoción’, ‘El resurgir de las geografías emocionales. I últimament,juntament amb Joan Nogué ‘L’altre món rural. Reflexions i experiències de la nova ruralitat catalana’.
12:00h
Taller
EL VIBRAR DEL COS, LA VEU I LA NATURA | Ona Mestre
En aquest taller obert a tothom, viatjarem per la natura amb cos i veu. SSentirem el nostre cos i el de la natura respirant i movent els seus sons. Ens mourem i farem veu amb els sons que ens envolten, el que fan unes fulles al vent, el so d’un caminar per la terra, el cantar d’un ocell, el trepitjar d’un peu entre pedres, entre branquillons, el so del silenci de la natura.
Explorarem i crearem des de diferents propostes per ser veu amb la natura i sentir-nos vius i ser veritablement el nostre gran potencial de vida.
Ona Mestre (Barcelona)
El treball que desenvolupa l’Ona Mestre és fruit d’una llarga trajectòria artística, pedagògica i d’investigació amb diferents sistemes i disciplines a la recerca del flux intern de la creativitat: el Sistema Conscient per a la Tècnica de Moviment de Fedora Aberastury, el Katsugen (Katsumi Mamine) i veu-cos (Sjabbe van Selfour). Ha guiat junt amb Laura Vilar i en Quim Vilagram el projecte d’acompanyament a la creació Grup de Treball durant 7 anys. Treballa amb el music Pablo Arias, creant performance i jams de dansa. Acompanya processos de creació i dóna classes Àrea, nunArt, a Alas, i a Dana.
13:00h
Visita guiada per l’Alzina
MEMÒRIA RURAL | Carme Marquilles
Acompanyats per la Carme, filla de l’Alzina, i coneixedora dels racons i curiositats del poble, passajarem tot descobrint la seva memòria i costums, el treball de la terra, la història i les transformacions que s’han anat succeint en el món rural.
Aquesta passejada comentada ens donarà a coneixer aquest territori i serà un bon complement a les diferents intervencions artístiques de creació contemporània que veurem en el festival.
14:30h
Dinar popular
En aquest dinar es reuniran diferents públics: des dels participants del taller i la xerrada, el públic assistent a les actuacions, els artistes, els acompanyants i l’equip de NATURES. Aquesta fórmula té per objectiu facilitar la proximitat i l’intercanvi social entre els assistents del festival.
16:30h
Recorregut itinerant amb propostes artístiques
PECES CULTIVADES A L’ALZINA | artistes residents
Passejada amb el públic per veure les 8 creacions artístiques cultivades específicament en aquest territori des dels llenguatges de la Dansa i les Arts Plàstiques. Cada intervenció tindrà una durada màxima de 15min.
EU / aproximació 01 | Fàtima Campos i Joaquin Jara
Trobada entre ballarina i escultor, que mitjançant processos performatius i plàstics busca la integració del subjecte amb el territori.
El cos oferint-se a allò que contempla, com una manera de redempció davant la nostra forma d’imposar-nos al territori, desdibuixant els límits entre el subjecte i la seva suposada identitat, entre les construccions que configuren les nostres maneres de relacionar-nos i justificar-nos.
Integrar-nos en allò que estem contemplant, ser paisatge.
Fátima Campos (Montmeló, Barcelona)
Coreografia, ballarina, direcció escènica, vestuari. Graduada a l’Institut del Teatre de Barcelona en l’especialitat de Dansa Contemporània. Comença el seu camí professional com a ballarina l’any 2000, un camí en la dansa que fins avui s’enriqueix i nodreix compartint amb el teatre, el circ, la coreografia, la pedagogia, el videoart i la poesia. Balla amb companyies i coreògrafs/fes de llarga trajectòria: Andrés Corchero, Àngels Margarit, Toni Mira, Inés Bozza, Marcel Bassachs, Carles Salas, Roberto Oliván, entre altres, i és intèrpret en creacions escèniques de: Robert Wilson, Àlex Rigola, Joan Ollé, La Fura dels Baus… S’apropa a l’art del Circ com a ballarina, coreògrafa i codirectora artística i dirigeix el moviment i la coreografia d’obres teatrals de diversos autors contemporanis.
Joaquín Jara
Escultor ambientalista i performer. Cursa els seus estudis a La Llotja, Escola d’Arts aplicades de Barcelona i a la Camberwell School of Arts and Fine Arts del London Institute.
Les seves accions prenen com a referents tragèdies i ritus clàssics, la relació antropològica amb la natura i amb el pas del temps. Havent realitzat exposicions individuals i col·lectives, participa habitualment com artista plàstic en produccions cinematogràfiques i en creacions de dansa contemporània i performances. En el centre de la seva producció artística s’hi troben les intervencions escultòriques efímeres en entorns naturals i urbans realitzades arreu del món.
SAMSA | Col·lectiu Escarabat (Laura Dorna)
A partir d’un fragment de la Metamorfosi de Kafka, indaguem en les transformacions, les transicions i els canvis. El cos de Gregor Samsa, s’animalitza i es converteix en una mena de monstre, un insecte amb mides humanes. Seguint aquest fil treballem entorn els temes de les transformacions i la interrelació entre la Natura i els humans.
Se’ns fa molt difícil i incòmode viure en el trànsit, en la incertesa, en el traspàs i en els canvis… i al mateix temps tenim la sensació que no parem de fer-ho, que ho fem constantment. No parem d’ anar d’un lloc a l’altre, de travessar espais i temps.
Laura Dorna (direcció)
Té el títol Superior de Dansa, en Pedagogia, de l’Institut del Teatre de Barcelona, i també es forma en diferents escoles de Barcelona i Berlín. Des de el 2010 és professora de Dansa a diferents espais de Barcelona i participa com a suport pedagògic a Totdansa. Docent de l’Escola Municipal de Dansa de Celrà i del Batxillerat escènic de l’Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar. Actualment és professora de Dansa al Batxillerat d’arts escèniques de l’Institut Laia l’Arquera de Mataró i professora de moviment al Postgrau Dalcroze de Barcelona. Es organitzadora de l’ Eix Festival de Dansa i Improvisació de Cardedeu i membre fundadora d’As d’Arts i de la PoDa (mostra de Dansa i Poesia).
Fitxa artística
direcció: Laura Dorna,
creació i interpretació: Laura Carrau, Laura Dorna, Pau Sastre, Toni Mas
espai sonor: Anna Pont
escenògraf: Marçal Oliver
EURITMIA | Darío Escriche
Euritmia és una metàfora sobre la identitat d’un territori, una representació de l’acció de l’home i la seva dependència de la naturalesa i de l’equilibri. Es coneix com a euritmia el fet de moure’s de manera harmoniosa, buscant la bellesa, un terme utilitzat a l’argot artístic per parlar d’aquella proporcionalitat entre pesos i ritmes, una paraula sinònima d’equilibri.
Així es construeix l’obra, des d’un joc de pesos entre allò material i allò immaterial. Una intervenció que mostra la tensió entre el buit de la natura, l’absència i la representació del paisatge antropitzat, que es mostra amb la construcció de pedra seca d’una semiesfera que acull una alzina.
Darío Escriche (Terol, Aragó)
Sóc d’un petit poble de la província de Terol, anomenat Fuentes Calientes. Com a creador i artista sempre penso què és el que puc fer pel meu context. Així, em defineixo com un artista a la recerca de la transdisciplinarietat. El meu art està basat en la natura i en els seus elements, en les llavors, en els arbres, integrant a la meva creació l’entorn natural i la cultura rural que m’envolta. Combinant el saber i les tradicions d’abans, amb un enfocament cap a la contemporaneïtat. Considero que l’art és una eina per generar un canvi, per conscienciar i assolir un futur sostenible.
INTORNO | Daniela Frongia
Abans de la meva arribada a l’Alzina, havia plantejat la hipòtesi d’un projecte titulat “Constel·lacions”. Després d’una acurada inspecció vaig sentir la necessitat d’adaptar-me a l’espai sense quedar-me en el rigor d’una idea inicial, sinó d’investigar i encomanar-me de l’entorn en què em trobo.
El lloc que vaig escollir per construir la peça em va cridar l’atenció per diversos motius, les geometries suaus del terreny, un disseny natural ja present en el paisatge i el panorama llunyà.
He acompanyat amb el fil allò que he observat que ja estava present en el paisatge, intentant donar-li una forma més concreta i visible investigant les tonalitats corbes de la terra, el moviment dels arbres, els espais plens i buits juntament amb els punts de llum i d’ombra.
Per a mi representa el camí i la parada. Punt d’origen i retorn. I després hi ha el vent que, passant per les plantes, s’estén per la terra i el sol que gira al voltant del lloc marcant el temps, el ritme.
Tot al voltant del silenci, l’espai, la calma i la introspecció.
Daniela Frongia (San Gavino Monreale (Sardenya)
La Daniela va començar la seva formació a l’Institut Estatal d’Art “Carlo Contini” d’Oristano i va madurar la seva preparació a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència, graduant-se en Escenografia i Història de l’Art Contemporani. Participa a diverses residències i tallers d’artistes tant a Itàlia com a l’estranger, durant els quals treballa juntament amb personalitats internacionals com John Duncan i Cesare Pietroiusti.
La seva investigació abasta diferents produccions i mitjans expressius: instal·lacions, performances, vídeo i fotografia, capaces d’evolucionar en diversos camps experimentals com ara Fiber Art, Land Art, Social Art, Psicologia de l’Art i Street Art. Són diversos els premis nacionals i internacionals guanyats per l’artista i les seves obres són presents en col·leccions públiques i privades.
REFUGI | Jaume Amigó i CR Col·lectiu cal Santacreu – Associació Alba
L’artista Jaume Amigó col·laborara amb el Col·lectiu de cal Santacreu-Associació Alba, desenvolupant una peça o conjunt de peces de land Art sobre la imatge i idea del Refugi.
El refugi com a imatge d’intimitat protegida. Un espai que acull i ens recull. Què fa que trobar una casa o un refugi ens doni benestar o felicitat? Com escollim o trobem un espai? Com habitem el nostre espai vital i ens arrelem en un racó de món. La casa, el nostre univers, el nostre cosmos.
Forat, cau, estable, niu, closca, racó, habitació, casa…. Tant l’animal com els ésser humans ens agrada replegar-nos en el nostre racó, en el nostre refugi.
Jaume Amigó
Jaume Amigó (l’Alzina de l’Aguda, Lleida) Fidel a la seva vocació de pintor, ha desenvolupat durant anys un llenguatge característic, personal, vinculat a la natura, a les seves transformacions, a la terra. A més a més de la pintura, ha realitzat múltiples incursions en l’escultura, la ceràmica, el gravat, així com en la dansa i el teatre, per tornar sempre a la pintura, la seva forma d’expressió de referència. Els seus viatges al Marroc i sobretot al Japó han marcat considerablement la seva obra. Ha realitzat exposicions a Barcelona, Amsterdam, Madrid, Chicago, Osaka, Tòquio, Sion (Suïssa) i França. Ha treballat amb la Galeria dels Àngels (Barcelona), la Michael Dunev Art Projects (Torroella de Montgrí), Galerie Roger Katwijk (Amsterdam), Le Ferm Asile (Sion, Suïssa), Art Front Gallery i Broken Gallery (Toquio), Galeria Petit Pois (Osaka), entre d’altres.
CR Col·lectiu Cal Santacreu – Associació Alba (Guissona)
amb Sara Trescents, Mireia Juni, Alba Oliva, Elena Rodríguez, Sergi Badia
educadores:: Júlia Canela, Míriam Solé
Des de la pandèmia, l’Associació Alba obre algunes seus en diferents pobles propers a Tàrrega. A Guissona, Cal Santacreu i col·labora i cedeix el seu espai. Amb l’ànim d’incloure persones amb diferents capacitats intel·lectuals i físiques, el [festival] NATURES’ 22 inicia amb aquesta peça la nostra intenció d’incloure la diversitat. Els usuaris de Cal Santacreu utilitzen habitualment el llenguatge artístic plàstic com a mitjà expressiu i aquesta col·laboració serà un repte que segur ajudarà en la seva creativitat i autoestima.
ARRÒS | Anna Mateu Blasco i Miguel Barreto
“Arròs” La sembra i recol·lecció en un llenguatge de dansa i circ.
Volem que la nostra dansa sigui un acte per la natura, pels cultius sostenibles i els petits agricultors que sempre han tingut cura de la seva terra. Volem moure’ns i ballar amb els peus entre còdols; llaurar i suar i nodrir la terra amb les gotes relliscant del nostre front. Amb tota la força dels nostres cossos, volem compartir allò que ens preocupa i començar el canvi cap a una producció i un consum sostenible.
Anna Mateu Blasco (València )
Es forma a la Universitat Complutense de Madrid en el grau de Belles Arts i a l’acabar la carrera resideix a Dublín on formarà part de la companyia semiprofessional Youth Dance Company of Ireland (2016). En dansa s’ha format a l’escola de dansa Carmen Senra i professionalment a l’Espai de Dansa Descalzinha.
Ha format part de projectes que l’han ajudat a créixer professionalment i personalment: el «Bolero 2018» de Jesús Rubio; al certamen coreogràfic de Madrid amb ‘my, miself and I (2019); al festival Cervandantes d’Alcalá de Henares (2020), a la producció de Poliana Lima “Coses a la distància”, en el projecte “Tanz pro Lab meeting” a Korea 2020, i al 2021 en el projecte “Solos de Pradillo” a Madrid, amb “Cartas a Cire” un solo de 50 minuts.
Miguel Barreto (Colombia / València)
Comença als 18 anys la seva carrera professional com a artista de circ a Bogotà, Colòmbia. Després de cursar l’escola preparatòria de CircoCiudad a Bogotà, viatja a Madrid per fer la formació professional a l’Escola de Circ Carampa i continua formant-se en teatre físic amb Mar Navarro. Actualment es desenvolupa en els llenguatges de circ, dansa i teatre físic.Professionalment he treballat com interpreten a “Adeu” una producció de l’IVC Teatre Rialto2022 i també a la “Roda” de produccions Chisgarabis 2021. He presentat diverses peces al TAC Festival de teatre i d’arts de carrer de Valladolid al 2019, 2018 i 2017 on va ser premiat per “Juguete Roto” com a millor showoff.
Direcció i coreografía: Anna Mateu
Intèrprets: Anna Mateu, Miguel Barreto.
Dramaturgia: Eva Luna Garcia-Mauriño.
Atrezzo i vestuari: Salvadora Piles
Col·laboracions: Ayuntamient de Benifaio i Casa de la música d’Aldaia.
LENINA A L’ALZINA | Georgia Vardarou
Lenina és un dels personatges principals i autèntic producte de la famosa novel·la de Aldous Huxley “Brave New World”, la qual fa referència a una societat controlada per la tecnologia, on la natura és menyspreada. La Lenina a l’Alzina de l’Aguda és una hipòtesi. I si la Lenina es troba a l’Alzina de l’Aguda? Com se sentiria una dona d’una societat en què la comoditat, el plaer i el materialisme són els únics valors en una terra de camps i boscos, lluny de la contaminació lumínica? Com es mouria la Lenina dins d’aquest entorn desconegut? Quin seria el procés? Com seria el llenguatge del moviment si es quedés a la natura durant unes setmanes?
Georgia Vardarou (Grècia / Sant Sadurní d’Anoia, Barcelona)
es va graduar a la National School of Dance (Κ.Σ.Ο.Τ.) a Grècia, i després a P.A.R.T.S. a Bèlgica, amb la primera beca de la Greek State Scholarships Foundation (Ι.Κ.Υ).
Ha treballat com a ballarina per a Salva Sanchis, Marc Vanrunxt, Cecilie Ullerup Schmidt, Lance Gries, Anne Teresa De Keersmaeker/ Rosas i Albert Quesada. El seu treball com a coreógrafa ha estat presentat a diversos llocs com: Dance Umbrella/London, ImpulsTanz/Vienna, Julidans/Amstardam, Spingdance/ Utrecht, Athens & Epidaurus Festival, Festival Sâlmon/Barcelona, Onassis Stegi/Athens, Springdance/Utrecht, Kaaistudio’s/Brussels, STUK/Leuven, etc.
La Georgia va viure a Brussel·les durant 13 anys. El 2017 es va traslladar a Barcelona. El seu treball està produït per Kunst/Werk (BE).
19:15h
Concert
Orquestrina Trama
La nostra il·lusió és fer reviure melodies i cançons que, amagades rere les nostres muntanyes, defineixen de la millor manera una forma de viure i entendre el món ben peculiar. Inspirats en les músiques de ball que sonaven temps enrere a les places dels pobles pirinencs, ens adrecem al públic a través d’un estil propi que encomana la nostra energia arreu i fa de la festa una festa de tots.
L’Orquestrina Trama
neix a principis de l’any 2013 entre la Cerdanya i l’Alt Urgell. Els membres d’aquesta formació som un grup de joves fortament vinculats a la música i la cultura tradicional del Pirineu, ja que hem tingut el privilegi de viure, créixer i restar en aquest territori.
Liv Hallum (acordeo i veu), Ivan Garriga (violí i veu), Núria Llobet (violí i veu), Ivan Caro (gralla, flabiol i veu), Boris Pi (bateria), Marc Figuerola (contrabaix, veu i guitarra).
