5a edició 2024
programació
11h
caminata inmersiva
CAMINOS SALVAJES | Irregulars Cia
es una invitación a descubrir el territorio en primera persona, una aventura coreográfica expandida en el paisaje. A través del universo sonoro, el espacio se transforma: se convierte en escenario, memoria y ficción. Cada paso traza un diálogo sutil entre lo que vemos y lo que imaginamos, entre la presencia del camino y las historias que lo habitan. La propuesta difumina las fronteras entre público y performer, convirtiendo la caminata en una experiencia inmersiva. Un viaje que transita por la soledad y la vulnerabilidad, pero también por la fuerza de la comunidad.
Duración: 50min (aprox)
Lugar de salida: Creu de terma, en l’Alzina (delante de tragantCamp)
Irregulars Cia
es una compañía de creación contemporánea dirigida por Azucena Momo, que desarrolla proyectos transdisciplinares en la intersección entre la danza, la voz y el paisaje. Desde su fundación en 2020, investiga maneras de activar la relación entre cuerpo, territorio y comunidad, creando experiencias escénicas que sitúan al público en el centro de la acción. En 2025 fue seleccionada como compañía emergente en la plataforma europea de arte de calle IN-SITU.
Azucena Momo.
Creadora multidisciplinar, trabaja con el cuerpo, el arte de caminar y las acciones participativas. Azucena ha impulsado numerosos proyectos de danza y poesía en el espacio público con la compañía Irregulars, fundada en 2020. Azucena es graduada en Humanidades por la UPF. Amplió su formación especializándose en filosofía de la performance en el Amsterdam University College. Posteriormente, obtuvo un máster en Estudios Teatrales en el Institut del Teatre de Barcelona y un máster en Arte en el Espacio Público en la FAI-AR y la Universidad de Aix-Marsella (2025). Azucena se ha formado en danza contemporánea dentro del programa profesional de la escuela Cobosmika (Cat), así como en diversas escuelas, como TicTac Art Centre, P.A.R.T.S. Summer School en Bruselas, intensivos en Performact Portugal y en P.S.A Academy en París, entre otras. Se ha especializado en improvisación y composición instantánea.
Ficha artística
Dirección escénica y coreografía: Azucena Momo
Asistencia coreográfica: Emma Pocq
Creación e interpretación coreográfica: Lèmia Boudhiaf Limouna, Fàtima Campos Trepat, Emma Pocq, Laure-Anne Deltort
Mediación: Maria Soler Vergés y Azucena Momo
Asesoramiento científico: Rosa Cerarols
Técnico de sonido: Aram Pou Clavell
Asesoramiento dramatúrgico: Prisca Villa
Producción: Maria Soler Vergés
Vestuario: Atena Pou i Clavell
16:15h
charla
RURALISMO O BARBÁRIE | Vanesa Freixa Riba
Ruralisme o barbàrie habla de desurbanizar las mentes y ruralizar la vida. Habla de aprender de los conocimientos tradicionales y luchar por garantizar los bienes más esenciales: alimento, agua, cuidados y cobijo, sin olvidarnos de la cultura y del amor. Habla de encarnar en nosotras mismas la sobriedad feliz que promulgaba Pierre Rabhi y de la búsqueda de una identidad más auténtica, más propia y que tenga sentido en comunidad.
Vanesa Freixa Riba (Rialb, Pallars Sobirà)
Vanesa Freixa se dedica a la creación artística, a la divulgación y también a la generación de pensamiento crítico en torno a la ruralidad. Desde hace más de veinte años, desarrolla su actividad en la intersección entre la generación de pensamiento crítico, la investigación teórica en torno a la ruralidad contemporánea y la creación/acción de proyectos de dinamización rural y cultural. Impulsó y fue responsable durante casi una década de la Escola de Pastors de Catalunya y ha estado implicada en proyectos como Laviral (escuela radical de artes y ciencia) y la Rural Utòpica (espacio de creación libre para jóvenes y adultos).
17:15h
Actuaciones integradas en el pueblo
ESPECTÁCULOS INVITADOS
SIBIL-A | Andrea Jiménez Vázquez
SIBIL-A fusiona diversas danzas folclóricas de raíz ibérica (flamenco y danzas gallegas), el canto y la percusión.
Es un solo que aborda la figura de la mujer percusionista a través de su relación con el gesto, el sonido y la materia. A partir de una profunda investigación sobre el papel de la mujer en la transmisión oral, musical y corporal de la cuenca mediterránea, Andrea Jiménez explora las danzas que emergen del encuentro entre trazo, instrumento y cuerpo. Danzas que se desarrollan alrededor del elemento central de la pandereta y que nacen de la pulsión transmisora de un cuerpo que quiere expandirse hacia horizontes futuros sin dejar de ser salvaguarda de una herencia popular.
Andrea Jiménez Vázquez (Barcelona)
Bailarina, coreógrafa y docente. Licenciada en Coreografía e Interpretación de la Danza, especializada en danza española por el Institut del Teatre de Barcelona y en Análisis e Investigación del Flamenco por la Universidad de Granada.
Desde 2011 actúa con distintas formaciones como bailarina, intérprete y concertista freelance en contextos nacionales e internacionales, formando parte de diversas formaciones musicales, así como de proyectos de danza y teatro.
Paralelamente, ha desarrollado proyectos propios en los que convergen sus conocimientos e investigaciones sobre danza española, flamenco y otras danzas, revisando tradición y vanguardia.
Ficha artística
Dirección artística e interpretación: Andrea Jiménez
Vestuario y dirección técnica: Sergi Cerdan Aguado
Composición musical y espacio sonoro: Raúl Cantizano
Duración: 20 min
INQUIETS | Cia l’Émerveillée / Patricia Hastewell Puig
Quinteto de danza contemporánea inspirado en la obra escultórica de Juan Muñoz.
Inquiets es una pieza de danza contemporánea que explora la paradoja de un espectáculo de movimiento que habla sobre la quietud. Cinco intérpretes, con los cuerpos cubiertos de arcilla gris, se convierten en esculturas vivas que cuestionan nuestra relación con el tiempo, el movimiento y la atención. Inspirada en la obra escultórica de Juan Muñoz, la pieza transforma el cuerpo vivo en una escultura efímera, creando tensión en los límites entre inmovilidad y acción. Inquiets narra desde el silencio y reivindica la pausa como un acto de resistencia en un mundo hiperacelerado.
L’ÉMERVEILLÉE
crea propuestas artísticas, principalmente de danza, que combinan teatro físico y otras artes visuales y escénicas. Sus obras se inspiran en vivencias humanas, recuerdos, miedos y sueños, desplegándose en espacios oníricos donde las formas y el tiempo se dilatan. Con un característico toque de humor, Patricia ha dirigido piezas como All These Places Have Their Moments, Bardo Vals, El Ball de les Cireres, Les Passants, V y Quiets, reconocidas con premios y presentadas en festivales internacionales.
Patricia Hastewell
bailarina, coreógrafa y docente, ha dirigido piezas reconocidas con premios y presentadas en festivales internacionales. L’Émerveillée explora nuevas maneras de comunicar y conectar con el espectador, fusionando disciplinas y lenguajes escénicos.
Ficha artística
Dirección: Patricia Hastewell Puig
Creación e interpretación: Patricia Hastewell Puig, Emma Riba Santuré, Matilde Casini, Genaro Cibils, Vassilis Maltampes
Creación musical: Genaro Cibils
Apoyo: Roca Umbert, Fàbrica de les Arts, la Visiva
Duración: 30 min
LA NUEVA BESTIA | Laura Morales Dávila
Movimiento / Danza / Humor. Pieza inspirada en el pastoreo y la trashumancia.
Me gusta pensar esta pieza como una trashumancia que, por un lado, cuestiona el abandono del mundo rural y, por otro, el camino de la pastora/bailarina que nunca se detiene: siempre debe seguir hacia nuevos pastos.
La llamada de la Pastora al rebaño —el público—, conducido hacia el dispositivo escénico, quiere romper desde el primer momento con los códigos de la escena. Una vez captada su atención, los dejaré pastando mientras les canto, como hacían Salicio y Nemoroso en las églogas de Garcilaso de la Vega.
Laura Morales Dávila (Andalucia)
Titulada en enseñanzas artísticas profesionales en la especialidad de Danza Contemporánea en el Conservatorio Profesional de Danza de Sevilla. Amplía sus estudios en el Centro Andaluz de Danza y, posteriormente, en el International Programe La Faktoria, Pamplona.
En 2013 comenzó a crear e investigar sus propios trabajos, con los que ha viajado y actuado hasta la actualidad (el mismo año en que crea, junto con Greta García, el colectivo multidisciplinar Hermanas Gestring), y ha recibido diversos premios:
Mejor intérprete en los Premios Lorca de Andalucía (2017) por Good Girl; premio a Mejor pieza de danza en los Premios Escenarios de Sevilla (2018) por el solo “A full life of rivers and icy mountains”; mejor espectáculo con “Un Duo” en el Certamen Coreográfico Nacional dentro del Festival MuDanzas (2024); mejor espectáculo por “L’últim acte de fe” en el XII Encuentro de Creadores de Teatro de Andalucía (2024), y nominada a mejor bailarina con la pieza Supermedium de Núria Guiu en los XXVII Premios de la Crítica de Artes Escénicas, 2025.
Ficha artística
Idea, dirección e intérprete: Laura Morales
Asistencia de dirección: Alessandra García
Dramaturgia: Julio León / La Ejecutora
Asistencia de movimiento: Núria Guiu
Diseño del espacio sonoro: Isabel Do Diego
Diseño del espacio escénico: Julia Rodríguez y Fran Pérez / La Ejecutora
Diseño de vestuario: Gloria Trenado / Nantú
Duración: 25 min
19:45h
Concierto
MENTA SELVÀTICA | Mila Trani
Menta Selvática, és el darrer projecte de Mila Trani, un disc en italià publicat el 2025 amb el segell català Microscopi.
És un àlbum concebut com un viatge iniciàtic a través de mites, rituals i paisatges sonors, on la tradició italiana es troba amb el jazz i les sonoritats mediterrànies, caribenyes i atlàntiques.
A través de la veu i la música, Mila Trani construeix un univers íntim i col·lectiu que parla de transformació, alliberament i recerca d’una vida més autèntica.
Mila Trani
és cantautora, arranjadora i artista, i viu i treballa entre Barcelona i Milà. La seva trajectòria neix del diàleg entre la veu, la música i les arts visuals, en una recerca constant de nous llenguatges i sonoritats.
Formada en cant jazz i Belles Arts, ha explorat tradicions vocals d’arreu, des del Mediterrani fins a les músiques afrobrasilera, afrocubana, turca, kurda, grega i índia.
La seva veu es mou entre la improvisació, la música d’arrel i l’experimentació, essent un espai de trobada entre cultures, memòria i contemporaneïtat. Fundadora d’Elephant Claps i directora de la Malanga Voice Orchestra, ha desenvolupat una intensa trajectòria en la creació coral i la performance vocal.
Fitxa artística
Mila Trani (veu)
Bartolomeo Barenghi (guitarra)
Sandrine Robilliard (cello)
Martí Hosta (percussions)
11h
Taller
BOLADEFANG, un Dorodango amb flor| Montserrat Carafí
En aquest taller agafarem un grapat de terra humida entre les mans, l’oloraren, la sentirem, i la connectarem amb la terra i al present. Experimentarem la transformació del fang de la nostra terra per convertir-lo en una bellíssima esfera, coneguda universalment com a Dorodango (cultura japonesa) o Boladefang.
Elaborar una Boladefang és un viatge ple d’art que ens porta a un estat gairebé de meditació i que ens transmet la bellesa en allò més simple.
La Boladefang que farem serà una peça única i especial perquè hi posarem llavors al seu interior i quan retornem la bola a la terra i la reguem, ens oferirà una lliçó viva al recordar-nos que és de la terra d’on neix la vida.
Montserrat Carafí (El Penedès)
És una artesana i creadora incansable amb arrels profundes a la terra. La seva trajectòr vital i professional és una oda als oficis, a la senzillesa de les formes i a la bellesa que neix del fang treballat amb les mans. Des del seu taller explora la ceràmica amb una mirada contemporània i emocional, carregada de sentit, simbolisme i connexió amb el territori.
Estudia l’especialitat de ceràmica dins els estudis artístics a l’Escola d’Art La Massana de Barcelona. Després, a la University of Art de Wolwerhampton Anglaterra, i tornant aprofundeix l’ofici del torn a Escola de Ceràmica i artesania de la Bisbal.
Entre mig del seu ofici al torn, neix ja fa uns quants anys, el projecte boladefang, o Dorodango.
11 – 14h / 19 – 21h
Exposició fotogràfica
NATURES- 5 EDICIONS
Aquesta Exposició serà una Mostra fotogràfica de les 5 edicions ja viscudes del festival (entre el 2019 i el 2024)
Una part de l’exposició inclourà fotografies fetes durant la Residència de Creació de la 5ª edició, amb imatges de Lola Amigó, Marta Belev, Rosabel Gabernet, Jesús Molina, Rafael Romero, Ramón Simona i amb la col·laboració de la Fira d’art fotogràfic FOTARTC.
I l’altre conjunt de fotografies inclourà imatges de les presentacions artístiques realitzades durant el cap de setmana del festival en cadascuna de les 5 edicions. Amb imatges dels fotògrafs Andreu Trias i Aida Vargas i Alba Suñé.
Fotògrafs:
Dolors Amigó, Marta Belev, Rosabel Gabernet, Jesús Molina, Ramón Simona
Andreu Trias, Aida Vargas, Alba Suñé
13h
Memòria Rural. Dansa: creació i transmissió
DISPOSITIU LABRANZA | Daniel Rosado i estudiants de dansa de Ponent
Sota la direcció del coreògraf Daniel Rosado, joves i adults estudiants de dansa diferents pobles de ponent, ens presenten Disposiu Labranza, una creació desenvolupada durant el laboratori de creació-transmissió realitzat a tragantCamp aquest setembre. Una peça basada en la recerca que el Col·lectiu Lamajara Danza va dur a terme per la creació de l’espectacle Labranza.
Dispositiu Labranza és una proposta escènica de caràcter intergeneracional on s’integra la dansa social i educativa. Parteix de la comparativa entre pagès i artista. Una peça inspirada en la relació entre dansa i camp que evoca la identitat rural i que viatja entre la contemplació i l’acció a través de la dansa.
Daniel Rosado ( Huelva / Barcelona)
Director artístic, ballarí i coreògraf.
La seva carrera comença l’any 2008 a la Companyia Transit (Mataró-Barcelona) i després, a partir del 2012 treballa amb altres companyies de prestigi nacional i internacional fins avui dia, que es consolida el seu projecte personal, el Col·lectiu Lamajara (Companyia de Dansa que desenvolupa projectes d’exhibició, pedagogia i comunitaris).
Daniel és titulat en ciències de l’activitat física i l’esport per la Universitat de Barcelona. Des del 2016 ha rebut diverses beques pel desenvolupament i la recerca artística. Ha estat premiat en diferents festivals de l’àmbit nacional per obres com Labranza, Ígnea o Faralaes. Actualment resideix a Barcelona, on continua desenvolupant projectes artístics i articulant fórmules per portar la dansa on no sol arribar.
Ballen
Carlota Altisent, Nora Bonet, Sira Bonet, Mariona Camps, Laura Caufapé, Xènia Farré, Maite Fernández, Aina Ferran, Jordina Gesé, Mireia González, Nora Gou, Mali Jiménez, Ènia Mascuñano, Laia Merino, Sara Minea, Laia Montoliu, Abril Parés, Odette Pedra, Maria Ospina, Paula Segura, Xènia Torrent, Eva Vidal,
14h
Dinar popular
En aquest dinar ens ajuntarem el públic, els artistes, talleristes, acompanyants, i l’equip del festiva, per compartir una estona agradable i crear comunitat.
El nostre cuiner, l’Eduard, ens prepararà unes paelles delicioses, una de carn i l’altre per vegetarians, entre altres coses bones.
16:15h
Recorregut itinerant amb propostes artístiques
PECES CULTIVADES A L’ALZINA | artistes residents
Passejada amb el públic pels camps i bosquets a l’entorn del poble de l’Alzina, per veure les 6 creacions artístiques cultivades específicament en aquest territori des dels llenguatges de la Dansa i les Arts Plàstiques. Cada intervenció tindrà una durada màxima de 15min.
LA TERRA ÉS DE QUI LA TREBALLA | Valeria Polorena
Dansa i Espai Sonor
Aquest projecte explora la relació entre cos, ecologia, lloc i performance situant-se en el context específic en què es desenvolupa. S’articula des d’una pràctica artística centrada en el cos com a eina d’indagació, percepció i creació. A través del treball en el territori, la proposta vol generar formes de connexió amb l’entorn i compartir experiències des del moviment, el paisatge sonor i la música.
La investigació entén el cos com una eina de coneixement i mediació capaç d’activar noves formes de relació amb el paisatge. El projecte busca generar una experiència en què el moviment, la memòria i la presència compartida permetin construir un espai sensible d’intercanvi i reflexió sobre el territori.
Valeria Polorena (Argentina / Barcelona)
Es ballarina, directora i docent.
Investigadora en arts escèniques i performatives, especialitzada en dansa contemporània, composició i improvisació.
Desenvolupa projectes propis i col·labora amb diversos artistes i companyies. El seu treball combina creació, recerca i pràctiques en col·laboració.
Ha rebut beques i residències de recerca del: Centre National de la Danse (París), el TicTac Art Centri (Brussel·les,) C.C.Sant Martí, Nunart, Freezone, Nau Ivanow a Barcelona, Agri Cultura RGA (València)i EiMa Creació (Mallorca).
Ha creat i presentat els seus projectes en diferent espais de l’estat espanyol, d’Europa i a l’Argentina.
Sebastián Morell (Argentina / Barcelona)
Compositor, intèrpret musical i docent
Sebastián Morell treballa amb equips d’artistes i productors en diversos àmbits com les arts escèniques, el cinema i la música popular. Va estudiar Arts Electròniques a la Universidad Nacional de 3 de Febrero i va treballar a l’arxiu de recerca d’art i cultura Norberto Griffa i al Museu de Kosice. Actualment és docent de l’especialitat en producció musical en el Hub creatiu Bridge48 Barcelona.
Ha col·laborat en diversos projectes i artistes d’arts escèniques, realitzat la composició i interpretació musical / sonora. Amb la Valeria Polorena han col·laborat en projectes anteriors com ‘Yo es multitud’, entre altres.
Fitxa Artística
Creació i dansa: Valeria Polorena
Paisatge sonor: Sebastián Morel
ACCIÓ 09 l’Alzina (títol provisional) | Àngels Ciscar
Land Art: Cos, Matèria, Paisatge
Aquesta acció planteja una investigació situada sobre les relacions entre cos, treball, matèria i paisatge, prenent com a punt de partida l’entorn rural de l’Alzina de l’Aguda.
Durant la residència exploraré corporalment el territori i les empremtes que l’activitat humana hi ha anat inscrivint —camps, camins, marges, construccions, restes agrícoles, memòries i relats—, amb especial atenció cap al paisatge posterior a la collita i als materials naturals que aquesta activitat deixa al seu pas. A partir d’aquesta recerca desenvoluparé una acció en què el cos entrarà en relació amb el paisatge i amb estructures o dispositius construïts amb materials trobats a l’entorn. La forma definitiva —situada en un únic espai o articulada com un petit recorregut— sorgirà del contacte directe amb el lloc, entenent el paisatge no com un escenari, sinó com una xarxa viva de relacions i transformacions.
Àngels Ciscar (València)
artista visual, performer i escenògrafa
Àngeles Císcar és artista visual i escènica. La seua pràctica transita entre la performance, la instal·lació, l’escultura i la creació site-specific, i investiga les relacions d’interdependència entre cos, matèria, espai i territori. En els seus projectes, el cos i les estructures escultòriques actuen com a dispositius de mediació per observar, activar i establir noves relacions amb els llocs. Treballa sovint amb materials naturals i organisms vius, des d’una mirada vinculada al pensament sistèmic i l’ecofeminisme. Els seus processos parteixen de l’escolta i l’observació del context i de les seues dimensions físiques, socials i ecològiques. En els darrers anys ha desenvolupat i presentat projectes en contextos com el Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC), el GREC Festival de Barcelona / Monestir de Pedralbes, Eufònic i ZID Theater d’Amsterdam. Actualment explora el paisatge com una xarxa de relacions entre éssers vius, matèria, memòria i formes d’habitar.
MANERES D’ESCOLTAR | Neus Montané i Maria Estela
Dansa, veu/cant
El projecte parteix dels ocells com a interlocutors capaços d’activar altres formes d’atenció. M’interessa especialment la idea que el cant dels ocells forma part del paisatge sonor dels llocs que habitem i, alhora, d’una memòria col·lectiva que sovint queda en segon pla. A través de l’escolta dels seus cants, emergeixen preguntes sobre la manera com percebem el nostre entorn i sobre les relacions que establim amb les altres formes de vida que el comparteixen.
Es un projecte de recerca inspirat en els conceptes de la filòsofa Vinciane Despret.
Neus Montané (Vilafranca / Berlín)
Neus és una ballarina, creadora, professora de dansa establerta entre Catalunya i Berlín.
Neus Montané va néixer a Barcelona. És ballarina, intèrpret, professora de dansa i terapeuta freelance. Es va graduar en Teatre Físic i Dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona i va continuar desenvolupant la seva formació en dansa contemporània a través de comunitats artístiques entre Berlín i Barcelona.
Com a freelance, ha treballat principalment a Espanya, Alemanya i la República Txeca, col·laborant amb diferents artistes i desenvolupant els seus propis projectes creatius. Des de 2024 col.labora com a ballarina amb la companyia alemana Sasha Waltz & Guests.
El seu treball abraça la dansa, la performance i les pràctiques terapèutiques, amb un interès pel moviment com a forma de connexió i transformació. Profundament interessada en la dimensió social de les arts escèniques, se sent especialment atreta per la seva capacitat de generar comunitat. Imparteix regularment classes i tallers de dansa contemporània i improvisació.
Maria Estela (Barcelona)
És actriu, cantant i creadora escènica.
Graduada en Interpretació Musical a l’ESAD de l’Institut del Teatre de Barcelona (2022).
Com a intèrpret ha participat a Paradise, dirigida per Moreno Bernardi i a Odissea dins del Festival Grec 2025. Ha format part del Pla d’Acompanyament a la Creació 360o i del programa Trànsits de recerca 2024 de La Central del Circ amb el projecte híbrid Float.
Paral·lelament, desenvolupa una línia de treball vinculada al disseny i la creació sonora en l’àmbit escènic. Ha realitzat el disseny, creació i tècnica de so en espectacles com Nostos de Francesco Sinopoli i Cristina de la Cia. Fantàstica Meravellosa. També és creadora de Butterfly, una performance musical amb el violinista David Flores que dona inici a la seva recerca sonora personal, actualment en curs.
Fitxa Artística
Neus Montané - Concepte i Direcció artística del projecte, Intèrpret
Maria Estela - Espai sonor, Assistent dramatúrgica, Intèrpre
IN-CONTROLLE | Raffaele Vitto
Land Art
El projecte «In-controllo» planteja una modificació de la superfície terrestre mitjançant una intervenció en què l’acció humana propicia una transformació que emmiralla els cicles de l’existència mateixa. Aquest canvi volumètric reflecteix l’impacte profund que els éssers humans —en la seva condició existencial— exerceixen sobre el paisatge, tot provocant una reacció que vulnera els principis fonamentals de la natura.
L’obra de Raffaele Vitto es caracteritza per la recuperació d’elements agrícoles vinculats a la seva pròpia experiència en particular la terra, que conrea amb la seva família des de ben jove.. Les seves reflexions materialitzades en la seva obra expressen la necessitat de retrobar l’harmonia perduda amb l’element natural, tot explorant les dinàmiques que regeixen la relació entre l’ésser humà i la natura, o entre l’agricultor i la terra.
Raffaele Vitto (Itàlia) Escultor i docent
Raffaele Vitto va néixer a Canosa di Puglia el 1993 i viu i treballa a Ferrara. El 2020 va obtenir el Diploma Acadèmic de Segon Nivell en Escultura a l'Acadèmia de Belles Arts de Bari. La seva obra es caracteritza per la recuperació d'elements agrícoles vinculats a la seva pròpia experiència —en particular la terra, la mateixa que conrea amb la seva família des de ben jove—, fet que li permet materialitzar les seves reflexions. Aquestes s'orienten, en la necessitat de retrobar l'harmonia perduda amb l'element natural, tot explorant les dinàmiques que regeixen la relació entre l'ésser humà i la natura, o entre l'agricultor i la terra.
LO QUE PERMANECE | Diego Garrido
Solo. Dansa urbana, butoh i més.
Lo que permanece’ agafa la figura de l’espantaocells com a punt de partida i imatge simbòlica dins del paisatge rural. No es planteja com una representació literal, sinó com una investigació sobre un cos ambigu: una presència que sembla humana, però no ho és; una figura que pertany al camp i, alhora, l’interromp.
L’espantaocells no es mou, però actua. No parla, però comunica. No persegueix, però espanta. La quietud téconseqüències. Des d’aquesta contradicció, la peça es pregunta: què passa amb un cos que intenta formar part d’un paisatge, però la presència del qual genera distància, vigilància o amenaça?
Diego Garrido (Valladolid / Barcelona)
Intèrpret, coreògraf, docent
Nascut a Valladolid el 1984, inicia la seva relació amb la dansa als 13 anys de forma autodidacta a través del Breaking, llenguatge que marcarà la seva trajectòria artística. El seu enllaç amb la cultura Hip Hop el porta a viatjar i participar en esdeveniments nacionals i internacionals, ampliant progressivament el seu interès cap a altres disciplines del moviment com la dansa butoh.
Després de traslladar-se a Barcelona, es forma en dansa contemporània a Varium i continua el seu aprenentatge amb diversos artistes. És cofundador d’Iron Skulls Co, companyia amb la què ha actuat a festivals i teatres d’àmbit nacional i internacional. Com a intèrpret, coreògraf i docent, ha col·laborat en projectes de dansa, teatre, flamenc i audiovisual, combinant actualment la direcció
artística amb tasques de producció, logística i distribució.
Fitxa artística:
Diego Garrido: intèrpretació i creaci
LA PORTA A L'INFRAMÓN | Jaume Amigó i Oriol Saula
Land Art
Els formiguers estan formats per una infinitat de galeries que comuniquen les entranyes de la terra amb l’exterior. Les seves entrades estan formades per petits monticles amb un cràter central fets amb granets de terra modelats per les formigues. Aquestes obres d’arquitectura animal molt possiblement han servit d’inspiració a la humanitat a l’hora de fer construccions en el passat.
Si les formigues tinguessin unes altres dimensions, com serien aquestes entrades als seus nius? Quines mides tindrien aquestes boletes de terra modelada?
Jaume Amigó (Sant Feliu de Llobregat / l’Alzina)
Artista visual
Fidel a la seva vocació de pintor, ha desenvolupat durant anys un llenguatge característic, personal, vinculat a la natura, a les seves transformacions, a la terra. A més a més de la pintura, ha realitzat múltiples incursions en l’escultura, la ceràmica, el gravat, així com en la dansa i el teatre, per tornar sempre a la pintura, la seva forma d’expressió de referència. Els seus viatges al Marroc i sobretot al Japó han marcat considerablement la seva obra. Ha realitzat exposicions a Barcelona, Amsterdam, Madrid, Chicago, Osaka, Tòquio, Sion (Suïssa) i França. Ha treballat amb la Galeria dels Àngels (Barcelona), la Michael Dunev Art Projects (Torroella de Montgrí), Galerie Roger Katwijk (Amsterdam), Le Ferm Asile (Sion, Suïssa), Art Front Gallery i Broken Gallery (Toquio), Galeria Petit Pois (Osaka), entre d’altres.
Oriol Saula. (Tàrrega)
Arqueòleg
Arqueòleg i tècnic de museus. La seva ocupació actual és responsable dels Museu de Tàrrega. Des de l’any 1989 s’ha dedicat a la recerca arqueològica, històrica i etnogràfica. Ha coordinat exposicions temporals d’art i d’història dins de l’àmbit del Museu de Tàrrega des de l’any 1994.
13:45
Memòria Rural: El forn comunal
18:30h
Acció artística participativa
INGRÀVIDA | Irregulars Cia
Ingràvida parteix de la idea d’ecosistema: una unitat formada per una comunitat d’éssers vius i l’espai físic on aquests es relacionen. La peça trasllada aquesta idea a l’espai performatiu, entenent-lo com un ecosistema en constant transformació.
En aquest ecosistema, el pes esdevé una qüestió física i també simbòlica: què sostenim, qui sosté i sobre qui recau la responsabilitat de mantenir el sistema en funcionament? Ingràvida explora la possibilitat de deixar de carregar-ho tot individualment i de delegar el pes al col·lectiu. Quan el pes deixa de recaure en una sola persona i passa a ser compartit, apareix la possibilitat de la lleugeresa. I és en aquesta lleugeresa, en aquest espai alliberat de la necessitat de sostenir-ho tot, on pot aparèixer el joc.
Irregulars Cia
és una companyia de creació contemporània dirigida per Azucena Momo, que desenvolupa projectes transdisciplinaris a la cruïlla entre la dansa, la veu i el paisatge. Des de la seva fundació l’any 2020, investiga maneres d’activar la relació entre cos, territori i comunitat, creant experiències escèniques que situen el públic al centre de l’acció. Al 2025 han estat escollides companyia emergent a la plataforma europea d’art de carrer IN-SITU.
Azucena Momo
(Girona)
Creadora multidisciplinar, treballa amb el cos, l’art de caminar i les accions participatives.
L’Azucena ha impulsat nombrosos projectes de dansa i poesia a l’espai públic amb la companyia Irregulars, fundada al 2020.L’Azucena és graduada en Humanitats per la UPF.Va ampliar la seva formació especialitzant-se en filosofia de la performance a l’Amsterdam University College. Posteriorment, va obtenir un màster en Estudis Teatrals a l’Institut del Teatre de Barcelona i un màster en Art en l’Espa iPúblic a la FAI-AR i la Universitat d’Aix-Marsella (2025).
L’Azucena s’ha format en dansa contemporània dins el programa professional de l’escola
Cobosmika (Cat), així com en diverses escoles, com TicTac Art Centre, P.A.R.T.S. summer school a Brussel·les, intensius a Performact Portugal, al P.S.A Academy a París, entre d’altres. S’ha especialitzat en improvisació I composició instantània.
Fitxa artística
idea original: Azucena Momo.
assistent de direcció i moviment: Annika Kompart.
intèrprets: Azucena Momo i Emma Pocq.
textos: Azucena Momo.
disseny de l’espai sonor i tècnica: Emma Pocq
foto:Azucena Momo
19h
Cloenda + Chill out
Després del recorregut artístic pels camps, tornarem a tragantCamp, on podrem fer un beure o un mos mentre intercanviem impressions del dia.